
El febrer del 1955, Mercè Rodoreda s’empesca que ha conegut Albert Camus i René Char en un sopar a París. S’inventa aquesta “història funambulesca” per raons íntimes, tal com confessa en una carta a Joan Puig i Ferrater, però el grau de fabulació de l’anècdota no és tan exagerat com pot semblar. Rodoreda, com Camus i Char però també com Simone de Beauvoir, Samuel Beckett, Italo Calvino o Elsa Morante, se situa com un dels grans autors europeus de la segona meitat del XX. A banda de desballestar els clixés que durant massa temps han vagat sobre l’escriptora catalana, l’exposició Rodoreda, un bosc del CCCB, comissariada per Neus Penalba, també posa èmfasi en aquesta qüestió.






